Per què cada vegada hi ha més persones al·lèrgiques

Per què cada vegada hi ha més persones al·lèrgiques

Por qué cada vez hay más personas alérgicas

Les al·lèrgies i les intoleràncies estan a l’ordre del dia. Hi ha qui creu que es tracta d’una moda. Però, és així o, com defensen els professionals, un veritable problema de salut? Quines són les causes que cada vegada hi hagi més persones al·lèrgiques o intolerants?

La doctora Marcela Santaolalla Montoya, cap del departament de al·lergologia de l’Hospital Universitari Madrid Sanchinarro, explica al diari ABC que l’al·lèrgia és una resposta exagerada i inadequada del nostre sistema immunitari a substàncies que, per a la gran majoria de persones, són innòcues.

Aquesta especialista defensa que el número de persones afectades per al·lèrgies i/o intoleràncies és molt alt a nivell mundial i no deixa de créixer any rere any. Es calcula que, en l’actualitat, al món entre un 30% i un 40% de persones es troben afectades. En el cas de l’Estat espanyol, es calcula que una de cada quatre persones pateix algun tipus de trastorn al·lèrgic. Una xifra que s’estima que continuarà creixent en els propers anys.

Per què cada vegada hi ha més persones al·lèrgiques?

Segons la doctora responsable del departament de al·lergologia del citat hospital, no obeeix a un únic motiu. Els més destacables són:

  • Predisposició genètica. En aquest sentit, hi ha evidències mèdiques que els gens associats a malalties al·lèrgiques es transmeten de pares a fills.
  • Mecanisme epigenètic. Aquests són els factors que poden actuar provocant modificacions al llarg dels anys. Aquests, sense variar la seqüència de l’ADN poden afectar a l’expressió dels gens.
  • Factors ambientals. En un entorn altament industrialitzat i contaminat com el nostre les al·lèrgies proliferen amb més facilitat.

En aquest sentit, les al·lèrgies són més comunes a les grans ciutats amb alts nivells de pol·lució que a les zones rurals. També es considera que han contribuït i contribueixen a la major proliferació d’al·lèrgies la gran quantitat d’additius que actualment trobem en el menjar.

Altres factors que poden tenir a veure amb la percepció que avui dia hi ha més persones al·lèrgiques és que actualment hi ha un major diagnòstic d’aquest tipus de malalties.

cuinar amb el rentavaixella

Com cuinar amb el rentavaixella

cocinar-en-el-lavavajillas

Davant la ferotge pujada de la factura de la llum que hem patit els darrers anys, s’ha aguditzat l’enginy. Algunes de les solucions per aconseguir un ús efectiu de l’energia passa per cuinar amb el rentavaixella i, fins i tot, amb la cafetera.

De fet, seguint l’essència d’aquesta tècnica, es pot cuinar en qualsevol electrodomèstic que emeti calor. I, en aquest sentit, ja hi ha persones que cuinen amb la rentadora o amb la cafetera americana. D’aquesta manera estalvien i aconsegueixen cuinar de manera ecològica i econòmica.

D’on sorgeix la idea de cuinar amb el rentavaixella

La pionera d’aquesta tècnica va ser Lisa Casali, que va treure al mercat el llibre “Cuinar en el rentavaixella”. A partir de la publicació d’aquest llibre, que evidentment va sorprendre a molts, moltes persones s’han anat sumant a aquesta tècnica de cuina tan efectiva energèticament i l’han anat ampliant i perfeccionant.

Com hem de cuinar amb el rentavaixella

Aquest sistema o tècnica es basa en l’aprofitament del temps i la temperatura dels diferents cicles de rentat del rentavaixella. En el transcurs d’aquest hem d’introduir en l’electrodomèstic un pot de vidre que tanqui hermèticament amb els ingredients que desitgem cuinar en el seu interior. Una vegada acabat el programa de rentat, el menjar estarà llest.

Avantatges de cuinar amb el rentavaixella

Els defensors de cuinar amb el rentavaixella argumenten que aquesta tècnica proporciona una cocció lenta i a temperatura homogènia, la qual cosa aporta al plat més aroma i sabor. Defensen, per exemple, que el salmó cuinat a baixa temperatura queda molt saborós i amb una textura exquisida molt similar a la del foie.

Com a punt positiu també s’ha de destacar que aquest tipus de cuina evita les males olors pròpies de la cuina tradicional.

Cal tenir present, no obstant això, que aquest tipus de cuina no està pensada per a principiants. És així perquè cuinar a baixes temperatures té el risc que hi hagi bacteris que no siguin eliminades. És per aquest motiu que és molt important que els flascons que s’utilitzen tanquin hermèticament a la perfecció.

Amb aquesta tècnica es poden cuinar tot tipus d’aliments, fins i tot postres i rebosteria.

caldera de gas, escalfador d'aigua i termo elèctric

Quina és la diferència entre caldera de gas, escalfador d’aigua i termo elèctric

caldera de gas, escalfador d'aigua i termo elèctric

A priori, la diferència entre caldera de gas, escalfador d’aigua i termo elèctric sembla molt evident. No obstant això, cadascun d’ells ofereix unes característiques específiques que poden fer que s’adaptin o no a les nostres necessitats.

Caldera de gas

La caldera de gas ens serveix tant per tenir aigua calenta sanitària com per enviar aigua calenta als radiadors de la calefacció. Hi ha algunes calderes que no serveixen per escalfar l’aigua, però són poques.

Tot i haver existit altres tipus de caldera, com les atmosfèriques, que actualment no es fan servir perquè, en agafar l’oxigen de l’interior de la casa, suposen un risc per a la salut, les que predominen avui dia són la caldera de gas estanca, la caldera de gas estanca Sota Nox i la caldera de gas estanca de condensació.

Les calderes de gas estanques són caixes blanques ancorades a la paret amb unes mesures que ronden els 80 centímetres d’alçada, per 40 cm d’alt i 30 centímetres de profunditat. Es diuen calderes estanques perquè, a diferència de les atmosfèriques, la càmera on es realitza la combustió està segellada de forma estanca. Les xemeneies d’aquestes calderes agafen l’oxigen de l’exterior i, una vegada realitzada la combustió a la càmera estanca, expulsen el monòxid de carboni a l’exterior. Necessiten, per tant, un tub bidireccional.

Les calderes de gas estanques de baix Nox són calderes amb baixes emissions de monòxid de carboni. El preu és més elevat que el de les estanques simples però els últims anys han tingut èxit gràcies a la cada vegada major consciència mediambiental.

I, finalment tenim les calderes de gas estanques per condensació. Aquestes són, en l’actualitat, les més eficients del mercat perquè, gràcies a que aprofiten l’energia de la calor latent dels gasos cremats en la combustió, aconsegueixen un rendiment major al 100% i això es veu reflectit en la factura energètica amb un estalvi de fins al 30%.

Escalfador d’aigua

L’escalfador d’aigua és estèticament similar a la caldera de gas, encara que més petit, i també requereix de xemeneia.

La seva funció, com ja hem indicat, és escalfar aigua calenta sanitària. El seu funcionament és molt senzill: s’engega quan encenem qualsevol aixeta de l’habitatge. En aquest moment un cremador escalfa l’aigua i l’envia a l’aixeta que hem obert. Aquest procés no és immediat; es triga uns segons a adquirir la temperatura desitjada.

Termo elèctric

La funció del termo elèctric també és escalfar aigua calenta sanitària i, al contrari que la caldera i l’escalfador de gas, no disposa de xemeneia.

El funcionament d’aquest aparell, que acostuma a ser de forma cilíndrica, també és molt senzill. Té una resistència que, quan està ple el tanc, s’encarrega d’escalfar l’aigua i mantenir-la a la temperatura desitjada.

En el cas del termo elèctric l’aigua arriba més ràpid a l’aixeta a la temperatura desitjada. Però, per contra, si es buida el termo hem d’esperar a que es torni a escalfar. És a dir, no té capacitat per emetre aigua calenta constantment.

Informe del mercat de la climatització

Informe del mercat de la climatització 2016

Informe del mercat de la climatització

 

L’any 2016, com ja venia succeint els anys anteriors, es va mantenir la tendència al creixement del mercat de la climatització. Segons dades publicades a l’informe del mercat de la climatització, fet per l‘Associació de Fabricants d’Equips de Climatització (AFEC) el sector va créixer un 7.88% respecte a l’any anterior.

L’Associació de Fabricants d’Equips de Climatització porta realitzant un informe sobre el sector basat en un estudi de mercat des de l’any 1997. Actualment aquest és una referència per al sector de la climatització i la font de dades estadístiques més important que existeix.

L’informe inclou tres subsectors:

  • Màquines
  • Tractament i distribució
  • Regulació i control

Mercat de la climatització 2016

Segons les dades publicades per l’Associació de Fabricants d’Equips de Climatització, el 2016 aquest mercat va facturar més de 972 milions d’euros. Aquests  van distribuir de diferent manera dins dels subsectors:

  • 759 milions d’euros corresponen al sector màquines
  • 91 milions d’euros, al de tractament i distribució d’aire
  • 121 milions d’euros, al de regulació i control.

El subsector que més creixement en facturació va experimentar va ser el de tractament i distribució d’aire. Aquest va facturar un 9.05% més que en 2015. El de màquines va créixer un 7.74% respecte al mateix període de l’any anterior. I, finalment, el de regulació i control, un 6.33%.

El sector de Màquines inclou un sector destinat a mercat residencial i domèstic en el qual estan inclosos:

  • Equips transportables i de finestra
  • Equips de paret, sòl, sostre, unitats senzilles i multis fins a 6 kW
  • Equips de Conductes < 6 kW
  • Cassettes < 6 kW
  • Fancoils (20%)

La facturació de 2016, segons les dades aportades per les empreses que han participat en el citat estudi, per aquest subsector és de 305,25 milions d’euros. Això suposa un increment del 6,65% pel que fa a l’any anterior. Quant a unitats venudes, les xifres aportades pels fabricants parlen de 662.702 unitats.

impost al sol

Què és l’impost al Sol

Impuesto al sol

Darrerament s’està parlant molt de l’impost al Sol, però, en què consisteix? A qui beneficia? A què es deu la polèmica? A continuació expliquem en què consisteix aquest impost i en quina situació es troba actualment a l’Estat espanyol.

En què consisteix l’impost al Sol

L’impost al Sol és el nom amb què es coneix el peatge de suport, recollit a la Llei del Sector elèctric de 2013. Aquest obliga al consumidor a contribuir de manera addicional i per partida doble (ja que ja ho paga com a potència en la seva factura elèctrica) als costos i serveis del sistema per l’energia autoconsumida.

En el Reial decret aprovat a l’octubre de 2015, s’estableix que les plaques instal·lades abans d’aquesta data han d’estar regularitzades i incloure l’impost al Sol. Anteriorment, els usuaris d’energia fotovoltaica usaven energia de la xarxa elèctrica quan els feia falta i l’excedent ho venien. Amb la nova situació, els usuaris han de pagar per cada placa solar que tinguin.

Es preveuen sancions entre els 6 i els 60 milions d’euros als usuaris amb panells no regularitzats.

Posicionament dels partits polítics respecte a l’impost al Sol

Tots els partits a excepció del Partit Popular (PP) i Foro Asturias, s’han unit en contra del Reial decret d’ Autoconsum i el seu famós impost al Sol. El passat mes de gener els partits polítics Podemos, Ciutadans, PSOE, ERC, PNB, l’antiga CiU, Bildu, Coalición Canaria, Nueva Canaria i UPN van signar una proposició de llei que van registrar el Congrés per eliminar l’impost al Sol i, per tant, afavorir l’autoconsum energètic.

El text que signen demana, segons el diari El Confidencial:

  • Retirada dels càrrecs sobre l’energia fotovoltaica autoconsumida.
  • Reducció de les sancions que imposa el decret al 10% de la facturació anual.
  • Fer més fàcil la gestió burocràtica dels excedents.

Aquest text va ser rebutjat pel Govern el passat mes de març. Els motius esgrimits per al rebuig són econòmics. Argumenten que el autoconsum representa el 2% del volum total. Això suposa, segons L’Economista, 220 milions que no es negociarien al mercat regulat. I afegeix que sense explicar aquests es produiria un minvament de 74 milions en la recaptació fiscal entre l’impost de generació (15 milions), l’IVA (48 milions) o l’impost especial d’electricitat (11 milions).

Es considera que els beneficiaris d’aquesta llei, que castiga l’autoconsum elèctric, són les companyies elèctriques.

Els partits contraris han anunciat que pensen seguir lluitant per derrocar l’impost al Sol.

Calefacció radiant per aigua o electricitat.

Calefacció radiant per aigua o electricitat. Quina és millor?

Calefacción radiante por agua o electricidad

La calefacció radiant, com hem vist en articles anteriors, és un sistema que consisteix en l’emissió de calor per part de canonades instal·lades sota el sòl. En aquest article abordem els avantatges i inconvenients de la calefacció radiant per aigua o electricitat.

Calefacció radiant per aigua o electricitat. Quina triar?

Característiques de la calefacció radiant per aigua

La instal·lació d’aquest tipus de calefacció consisteix essencialment en l’emissió de calor per part d’aigua calenta que circula per canonades inserides en la placa de formigó que conforma el terra. La superfície de calor, per tant, és molt àmplia.

  • Malgrat no ser un sistema lent, triga més a escalfar la casa que altres tipus de calefacció perquè la caldera ha d’escalfar l’aigua que correrà pels tubs que escalfaran la casa.
  • La temperatura es pot regular amb termòstats a través d’una centraleta.
  • Per aconseguir una temperatura de confort s’han d’aconseguir entre 35 i 40 graus centígrads en el circuit.
  • Aquest sistema, que requereix de caldera, és un circuit continu únic que mitjançant vàlvules de zona, permet la individualització.
  • És més econòmic que altres sistemes de calefacció com, per exemple, els elèctrics.

Característiques de la calefacció radiant per electricitat

La instal·lació es realitza mitjançant un circuit de cable o malla calefactora que es col·loca damunt d’una làmina aïllant convertint el sòl de l’habitació o oficina en una gran font de calor uniforme.

No requereix de caldera i, a priori, la seva instal·lació és més fàcil.
És un tipus de calefacció que no requereix cap tipus de manteniment.
És fàcil detectar les avaries i, una vegada detectades, simplement s’ha d’aixecar la rajola d’on es trobi l’avaria per arreglar-la.
Aquest sistema de calefacció pot ser individualitzat per estades mitjançant termòstats individuals.
És un sistema de calefacció de baixa temperatura (entre 25 i 29 graus centígrads) i alt confort.
Es considera un sistema de calefacció segur.
Escalfa les estades ràpidament perquè el lloc en el qual es produeix la calor és en el qual es rep.