La relació entre la climatologia i la salut mental  

 

Diuen que “al mal temps, bona cara”, però això és més una actitud que una altra cosa… Perquè estudis científics han demostrat que una climatologia adversa pot afectar el nostre estat d’ànim i això repercuteix directament sobre les persones amb predisposició o amb problemes de salut mental diagnosticats. T’expliquem quina és la relació real entre la climatologia i la salut mental.

La influència del temps en el teu estat d’ànim

Es tracta d’una creença popular molt arrelada, quan plou, fa vent o fa fred ens posem de mal humor, o tristos o se’ns lleven les ganes de fer coses, sortim menys de casa, evitem els plans a l’exterior i, fins i tot alguns passen més temps sols.

Professionals de la psicologia estan d’acord amb aquesta creença tot i que amb certes reserves: Les condicions climatològiques no afecten a tots per igual. De què depèn?

1. El caràcter de les persones. Les més optimistes es veuran menys afectades que aquelles més pessimistes.
2. Les percepcions personals. Cada persona digereix les condicions meteorològiques de forma diferent. És a dir, a una persona que faci vent el pot molestar i a una altra és possible que l’hi agradi molt.
3. El clima de la zona. Depenent del lloc on visquis és més probable que estiguis acostumat a la pluja i al vent que una altra que procedeix de zones amb climes més càlids.
4. Empitjorament de les malalties. El mal temps pot afectar a certes persones amb malalties com, per exemple, l’artritis. El canvi de temps, la humitat i el fred fan que els seus dolors s’incrementin i això afecta el seu estat d’ànim.

El trastorn afectiu estacional

La climatologia també és la responsable d’una malaltia de salut mental denominada “trastorn afectiu estacional”, és un tipus de depressió que es manifesta normalment a l’hivern. Com les hores de llum es redueixen, s’incrementa la producció de melatonina, l’hormona responsable de la son; és per això que algunes persones tenen somnolència i estan menys actives. Un trastorn que es manifesta sobretot en dones adultes que viuen a territoris amb estacions llargues d’hivern.