Què és l’impost al Sol

a ,

Darrerament s’està parlant molt de l’impost al Sol, però, en què consisteix? A qui beneficia? A què es deu la polèmica? A continuació expliquem en què consisteix aquest impost i en quina situació es troba actualment a l’Estat espanyol.

En què consisteix l’impost al Sol

L’impost al Sol és el nom amb què es coneix el peatge de suport, recollit a la Llei del Sector elèctric de 2013. Aquest obliga al consumidor a contribuir de manera addicional i per partida doble (ja que ja ho paga com a potència en la seva factura elèctrica) als costos i serveis del sistema per l’energia autoconsumida.

En el Reial decret aprovat a l’octubre de 2015, s’estableix que les plaques instal·lades abans d’aquesta data han d’estar regularitzades i incloure l’impost al Sol. Anteriorment, els usuaris d’energia fotovoltaica usaven energia de la xarxa elèctrica quan els feia falta i l’excedent ho venien. Amb la nova situació, els usuaris han de pagar per cada placa solar que tinguin.

Es preveuen sancions entre els 6 i els 60 milions d’euros als usuaris amb panells no regularitzats.

Posicionament dels partits polítics respecte a l’impost al Sol

Tots els partits a excepció del Partit Popular (PP) i Foro Asturias, s’han unit en contra del Reial decret d’ Autoconsum i el seu famós impost al Sol. El passat mes de gener els partits polítics Podemos, Ciutadans, PSOE, ERC, PNB, l’antiga CiU, Bildu, Coalición Canaria, Nueva Canaria i UPN van signar una proposició de llei que van registrar el Congrés per eliminar l’impost al Sol i, per tant, afavorir l’autoconsum energètic.

El text que signen demana, segons el diari El Confidencial:

  • Retirada dels càrrecs sobre l’energia fotovoltaica autoconsumida.
  • Reducció de les sancions que imposa el decret al 10% de la facturació anual.
  • Fer més fàcil la gestió burocràtica dels excedents.

Aquest text va ser rebutjat pel Govern el passat mes de març. Els motius esgrimits per al rebuig són econòmics. Argumenten que el autoconsum representa el 2% del volum total. Això suposa, segons L’Economista, 220 milions que no es negociarien al mercat regulat. I afegeix que sense explicar aquests es produiria un minvament de 74 milions en la recaptació fiscal entre l’impost de generació (15 milions), l’IVA (48 milions) o l’impost especial d’electricitat (11 milions).

Es considera que els beneficiaris d’aquesta llei, que castiga l’autoconsum elèctric, són les companyies elèctriques.

Els partits contraris han anunciat que pensen seguir lluitant per derrocar l’impost al Sol.

reduir el consum de plàstic

6 consells per reduir el consum de plàstic

a ,

reduir el consum de plàstic

 

La quantitat de plàstic que rebutgem diàriament és molt gran i l’impacte medio ambiental d’aquest és molt gran. Es calcula que l’impacte negatiu del plàstic que llancem ara afectarà, com a mínim, a tres generacions més. És per aquest motiu que és de vital importància prendre mesures per reduir el consum de plàstic que realitzem cadascun de nosaltres.

6 consells per reduir el consum de plàstic

1. Reutilitza les bosses

La reutilització de bosses és un hàbit que tenim cada vegada més incorporat. El motiu principal és que, des de fa ja algun temps, els supermercats i grans superfícies cobren per les bosses de plàstic. Però, en cas de necessitar bosses, és important que li donem altres usos com, per exemple, guardar els envasos de plàstic per reciclar.

L’ideal, no obstant això, és usar bosses de roba o d’altres materials reciclables, cabassos o el carro de la compra i prescindir de les bosses de plàstic.

2. Evita comprar aigua embotellada

Malgrat que en molts llocs, i molt especialment en les grans ciutats, l’aigua de l’aixeta té molt mal sabor hem d’evitar, en la mesura del possible, beure aigua embotellada en plàstic. Aquestes són un dels principals problemes residuals a nivell mundial perquè no sempre són 100% reciclables.

La solució és beure aigua de l’aixeta; aigua de l’aixeta filtrada o embotellada en materials retornables.

3. Intenta evitar les càpsules de cafè

El residu de plàstic de les càpsules de cafè monodosis és molt alt. És per això que és aconsellable fer servir cafè mòlt i fer-lo amb els sistemes tradicionals.

4. Compra productes a orri

Els beneficis dels productes a orri són molts:

És més barat.
Els productes acostumen a estar menys processats.
Es pot comprar la quantitat exacta necessària.
Si es porten les borses o recipients, no es produeix cap residu.

5. Limita els aliments amb recipient de plàstic

És una tasca difícil perquè gairebé tots els productes que trobem al supermercat contenen plàstic en el seu embalatge: congelats, galetes, productes làctics, etc. El que hem de fer en aquest cas és optar per aquells que contenen menys plàstic i que el que continguin sigui reciclable, ja que alguns no ho són.

6. Redueix els productes d’un sol ús

Vivim en una societat en la qual impera l’usar i llençar. Encenedors, bolígrafs, mocadors, tovallons i un llarg etcètera. Davant això nostra postura ha de ser evitar usar-los sempre que ens sigui possible. Ho podem fer, per exemple, comprant bolígrafs o encenedors recarregables i usant tovallons i mocadors de tela.

A més podem prendre altres mesures com, per exemple, reduir l’ús de fil transparent de plàstic, usar pinces de la roba de fusta i no usar maquinillas d’afaitar d’un sol ús.

Alternativas al coche de propiedad

Alternatives al cotxe de propietat

a , ,

Alternativas al coche de propiedad

Cada dia hi ha més persones que busquen alternatives al cotxe de propietat perquè suposa una despesa econòmica i mediambiental molt important. Aquí expliquem algunes de les alternatives existents.

És cert que no tothom pot desfer-se del cotxe. Per exemple, les famílies que viuen en un entorn rural en una casa separada del nucli urbà i necessiten el cotxe per anar a treballar o portar als nens a l’escola, és obvi que han de tenir un cotxe i, en ocasions, fins a més d’un. Però en grans ciutats com Barcelona, Madrid o València cada dia són més les persones que han decidit prescindir del cotxe propi o estan en vies de fer-ho perquè existeix una gran xarxa de transport públic, facilitats per desplaçar-se amb bicicleta i, també, la possibilitat d’usar cotxes i motos compartits.

D’aquesta manera, els ciutadans que no necessiten el cotxe per moure’s diàriament, estalvien els diners de la compra del cotxe, el manteniment, el pàrquing i l’assegurança. A més de contribuir positivament a la salut mediambiental de la ciutat.

A continuació citem algunes de les diferents formes de transport compartit existents.

Alternatives al cotxe de propietat

Carsharing

El charsahring o cotxe compartit posa a la disposició dels ciutadans una àmplia disponibilitat de vehicles. El carsharing normalment el realitzen empreses que disposen d’una àmplia flota de vehicles repartits per tota la ciutat –perquè tothom pugui tenir vehicles prop de casa- que l’usuari pot agafar per hores quan ho necessiti. Hi ha molts tipus de modalitats de pagament en funció de les empreses i els plans escollits, però, per regla general, es paga una quota de soci i les hores que es fa servir.

Empreses com Avancar, Bluemove, Respiro i altres que operen a diferents ciutats d’Estat espanyol, s’encarreguen de tot allò relacionat amb el manteniment del vehicle perquè l’usuari o soci només hagi d’encarregar-se de conduir.

També existeixen empreses que realitzen el mateix servei però amb motos. Un exemple és Cooltra.

I dins del carsharing també hi ha empreses que faciliten que un particular li deixi a un altre particular el seu cotxe quan no l’està utilitzant. Aquesta modalitat, duta a terme per empreses com SocialCar, permet que la persona que té vehicle li tregui un major rendiment.

Carpooling

El carpooling consisteix en que una persona que ha de realitzar un desplaçament i té places lliures en el seu vehicle, les posa a la disposició d’altres usuaris que han de realitzar la mateixa ruta o part d’aquesta i, d’aquesta manera, comparteixen les despeses i, òbviament, contaminen menys.

L’empresa de carpooling més coneguda a l’Estat espanyol actualment és BlaBlaCar.

Què hem de llençar al contenidor blau de reciclatge

a ,

contenedor azul de reciclaje

El contenidor blau de reciclatge és el que normalment es coneix com contendor del paper. Però, com succeeix amb altres contenidors de recollida selectiva d’escombraries per a reciclatge, sovint comentem errors. És per això que és important conèixer què hem de llençar a cadascun dels contenidors destinats al reciclatge.

Què hem de llençar al contenidor blau de reciclatge

On hem de llençar un mocador de paper que hem fet servir? I el paper de cuina? A continuació llistem quins residus s’han de llençar al contenidor blau de reciclatge, i quins no.

Residus que sí que van al contenidor blau de reciclatge

  • Paper
  • Diaris
  • Revistes
  • Sobres
  • Paper de regal
  • Caixes de cartró
  • Oueres (de cartró, no de plàstic)
  • Rotllos de cartró (com el del paper higiènic o el paper de cuina)
  • Bosses de paper o cartró
  • Caixes de sabates

És recomanable doblegar el paper i el cartró perquè ocupi menys espai i, també, treure grapes, clips, cinta adhesiva i tots aquells materials que no siguin paper o cartró.

També hem d’evitar tirar aquest contenidor el paper o cartró mullat o brut. Un exemple són les caixes de les pizzes, que moltes vegades es taquen d’oli. En aquests casos s’ha de llençar al contenidor de rebuig perquè el seu reciclatge es torna difícil.

Residus que no que van al contenidor blau de reciclatge

En aquest apartat anem a citar aquells residus que podrien creure’s susceptibles d’haver de ser llençats al contenidor blau de reciclatge però no ho són.

Excloem ja per endavant el paper i el cartró mullats o bruts que hem citat a l’anterior apartat.

  • Mocadors de paper, paper de cuina o tovallons
  • Papers plastificats o metal·litzats
  • Fotografies
  • Envasis tipus brick
  • Tasses o gots de paper
  • Bolquers i comprimides
  • Paper de cel·lofana
  • Paper tèrmic
  • Papers amb adhesiu
  • Paper d’alumini
anar a treballar en bicicleta

Bonificació per anar a treballar amb bicicleta

a ,

ir a trabajar en bicicleta

Des de fa ja un temps a França s’ha engegat un projecte que consisteix a pagar els empleats que es desplacen fins als seus llocs de treball amb bicicleta. Han estat 18 les empreses que s’han presentat voluntàries per pagar als seus treballadors 0,25 euros el quilòmetre que realitzen cada dia per anar a treballar amb bicicleta. Evidentment s’inclou el trajecte d’anada i el de tornada.

Els beneficis de la bonificació per anar a treballar amb bicicleta a França

Aquesta iniciativa, que compta amb el suport de l’Agència del Medi ambient i Control de l’Energia de França, va ser un èxit rotund. En només cinc mesos va aconseguir augmentar del 2% al 3.6% el número de treballadors que es desplacen amb bicicleta fins a la seva seu laboral.

En les 18 empreses adscrites al projecte hi havia 8000 empleats, dels quals 380 es van sumar a la iniciativa. L’adhesió els comprometia a anar al treball amb bicicleta, especificant el nombre de quilòmetres que farien en cada recorregut.

Arran d’aquesta iniciativa altres persones, no pertanyents a aquestes empreses, van decidir, també, anar a treballar amb bicicleta.

Aquesta mesura forma part d’un pla global de la llei sobre transició energètica del país veí. Amb aquesta llei es pretén disminuir el tràfic en transport contaminant com cotxes i motos i, d’aquesta manera, millorar la salut dels ciutadans.

Es calcula que amb aquesta mesura, cada empleat que va treballar amb bicicleta pot percebre una mitjana de 40 euros al mes. I, a més a més, moltes de les persones que es van sumar a la iniciativa van passar a usar-la per realitzar altres desplaçaments.

Prova d’això és que els trajectes cada vegada són més llargs. El 2008, segons Cicloesfera, la distància mitjana dels desplaçaments era de gairebé tres quilòmetres i mig, i, a principis de 2015, rondava els cinc quilòmetres.

Iniciatives per anar a treballar amb bicicleta aplicades en altres països

Iniciatives similars s’han dut a terme amb anterioritat en altres països entre els quals podem citar Països Baixos, Bèlgica Dinamarca, Gran Bretanya, i Alemanya. En tots aquests països existeixen diferents incentius per incrementar l’ús de la bicicleta i disminuir l’ús de vehicles a motor com, per exemple, exempcions d’impostos, subvencions per a la compra de bicicletes o, com a França, pagament per quilòmetre recorregut.

Com utilitzar els colors a casa per estalviar energia

Com utilitzar els colors a casa per estalviar energia

a ,

Com utilitzar els colors a casa per estalviar energia

Pintar casa nostra amb colors adequats, tant a l’interior com a l’exterior, ens ajuda tant a reduir les emissions contaminants de CO2 com a disminuir el consum energètic i, per tant, la nostra factura. En aquest article expliquem com utilitzar els colors per estalviar energia.

Com utilitzar els colors per estalviar energia a l’interior de casa

Blanc i colors clars

El blanc i els colors clars són molt adequats per pintar l’interior d’una casa perquè absorbeixen l’energia solar i reflecteixen la llum millor durant el dia. D’aquesta manera podem disminuir considerablement l’ús d’energia elèctrica durant el dia i, per tant, la nostra factura energètica.

Colors foscos

Els colors foscos s’aconsellen, especialment per a ubicacions on no existeixen finestres i, per tant, no entra llum natural. És així perquè els colors foscos reflecteixen bé la llum artificial i proporcionen ambients més lluminosos.

Altres colors

Dins dels colors clars i foscos hi ha una sèrie de colors que a més de beneficis referents al medi ambient i consum energètic, incideixen en el nostre benestar.

  • Blau: El blau clar és un color que, alhora que dóna lluminositat als espais, i comporta, per tant, un estalvi energètic, propicia un ambient relaxant.
  • Verd: El verd és un dels colors més relaxants per a l’ull humà. Alleuja l’estrès a l’hora que proporciona sensació de comoditat i amplitud.
  • Groc: El color groc clar es considera que aporta lluminositat a l’hora que ajuda a la concentració.

Com utilitzar els colors per estalviar energia a l’exterior de casa

En 1997 Steven Chu, premi Nobel de Física i exministre d’Energia d’Estats Unit, va proposar, com a mesura per lluitar contra el canvi climàtic, pintar les façanes exteriors de les cases i les carreteres de blanc o colors clars.

Pintant les cases, superfícies planes i carreteres de colors blancs i clars evitem l’emissió de CO2 que produeixen els colors foscos que absorbeixen la calor. Ja que aquests colors alliberen la calor absorbida durant el dia a la nit i influeixen l’escalfament global.

A més, l’ús de colors clars també contribueix al fet que s’hagi de fer un menor ús de l’aire condicionat i, per tant, es contamina menys i es redueix, també, el consum energètic.

Terra radiant: avantatges i inconvenients

a , ,

El terra radiant és un sistema de calefacció que consisteix, a grans trets, en l’emissió de calor per part de l’aigua que circula per tubs que circulen per sota del terra. L’emissió de calor es realitza, per tant, en una superfície molt gran.

Terra radiant: avantatges i inconvenients

Avantatges del terra radiant

Estètica

Amb el terra radiant ens estalviem haver de tenir radiadors o qualsevol altra font de calor externa. La calor prové, en aquest cas, de tota la superfície del terra.
Aquest avantatge és molt valorat per tots aquells amants de la decoració i, també, molt recomanable per a pisos petits.

Distribució de calor uniforme

Com ja s’ha apuntat, un dels avantatges del terra radiant és que la superfície d’escalfament és molt àmplia. Amb aquest sistema tenim tota la casa a la mateixa temperatura. No succeeix com amb altres tipus de calefacció que només escalfen l’estada en la qual està la font de calor.

Sostenible

Podem afirmar que és sostenible per dos motius diferents. En primer lloc perquè la temperatura a la qual s’escalfa l’aigua, que oscil·la entre els 35 i els 45 graus, és molt inferior a la d’altres tipus de calefacció, que requereixen de temperatures de més de 70 graus per escalfar l’aigua.

Aquest fet també facilita que l’aigua pot ser escalfada íntegrament per energia provinent de plaques solars.

Inconvenients del terra radiant

Lentitud d’escalfament

S’escalfa més lentament que altres tipus de calefacció. Es calcula que una casa que tingui terra radiant pot trigar 12 hores a arribar a la temperatura òptima de confort.

Preu

El seu preu és ostensiblement més car que el d’altres tipus de calefacció. És així perquè per instal·lar-la, en cas de no ser un habitatge de nova construcció, s’ha d’aixecar el terra. I, a més a més, es requereix de molt material, ja que les canonades han de recórrer tota la casa, que no és barat.

Uns altres

Sovint es parla que el terra radiant és dolent per a la circulació perquè irradia calor a l’altura de les cames. No obstant això, actualment no hauria de ser un problema perquè la temperatura del terra està limitada per normativa a 29 graus.

Com estalviar aigua a la dutxa

a , ,

Estalviar aigua a la dutxa és essencial tant a nivell econòmic com a mediambiental. Segons estudis recents, un 30% de la despesa en consum energètic general de la llar es produeix a la dutxa i al bany.

Com estalviar aigua a la dutxa

Hi ha diferents trucs per estalviar aigua a la dutxa. Començarem fent al·lusió als més tradicionals i, posteriorment, abordarem altres més nous i originals

Dutxa curta

El primer que hem de tenir en compte és que, en la mesura del possible, sempre hem d’optar per la dutxa i deixar de banda la banyera. Quan ens banyem consumim molts més litres d’aigua.

Les dutxes han de ser el més breus possible. Hem de pensar que cada 2 minuts extra de dutxa estem estalviant 30 litres d’aigua. Durant un any són més de 10.000 litres reduint la dutxa només dos minuts.

Tancar l’aixeta

Tancar l’aixeta mentre ens ensabonem, ens afaitem o realitzem qualsevol activitat que no requereixi d’aigua directa, també és essencial per estalviar aigua i, per tant, energia.

Control de la temperatura

Malgrat que amb el fred ens acostuma a venir de gust dutxar-nos amb aigua ben calentona, hem d’intentar dutxar-nos amb aigua no gaire calenta. Reduir la temperatura de l’aigua és primordial per estalviar aigua, gas i diners.

Potència i qualitat de l’aixeta

En la mesura del possible hem d’optar per les aixetes de baix consum i no obrir l’aixeta al màxim de potència si no ho necessitem estrictament.

En el cas de no disposar d’una aixeta de baix consum existeixen adaptadors com airejadors o perlitzadors que es posen en la sortida de l’aixeta i tenen com a funció barrejar l’aigua amb aire per donar sensació de que surt més aigua.

Altres formes d’estalviar a la dutxa

També podem posar una bossa per recollir l’aigua sobrant de la dutxa. Hi ha bosses creades específicament per a això, com la bossa Esferic, però també podem recollir-la amb una galleda.

L’aigua que surt mentre esperem que s’escalfi l’aigua pot ser usada posteriorment per fregar plats, regar les plantes o per a altres tasques domèstiques.

D’altra banda, per a aquells que no hi ha manera que prenguin consciència de la importància d’estalviar aigua a la dutxa ,sempre quedarà la cortina d’Elisabeth Brecher. Aquesta cortina conté uns pintxos inflables que quan portem 4 minuts de dutxa s’expandeixen fent de la dutxa un lloc no gaire còmode.

Què hem de llençar al contenidor groc de reciclatge

a ,

On es llencen les caixes de plàstic dels CD i DVD? I els bolígrafs? Malgrat que són de plàstic, no els hem de llençar al contenidor groc de reciclatge. En aquest contenidor, per paradoxal que pugui semblar, sí que hi hem de llençar les llaunes de refresc o de conserva.

Tal com vam veure a l‘article dedicat al contenidor verd de reciclatge, hi ha productes que no sempre tenim clar on els hem de llençar. Però prendre consciència sobre això és molt important perquè, segons el diari El País, citant una enquesta de l’Oficina Europea d’Estadística que es va donar a conèixer en 2016, es va constatar que, malgrat respecte a 2013, es generaven menys quilos de residus per habitant, a l’Estat espanyol s’estava més de 30 punts per sobre de la mitjana de la UE en despulla de residus. I, en el cas del reciclatge, el 20% a l’Estat espanyol i el 28% de mitjana a Europa.

Ens trobem, per tant, endarrerits en aquest sentit i és de vital importància que prenguem mesures per poder deixar un món millor als nostres predecessors.

Què hem de tirar en el contenidor groc de reciclatge

  • Bosses de plàstic del supermercat
  • Ampolles de productes de neteja i de productes de bany com, per exemple, xampús, cremes o mascaretes.
  • Safates de suro blanc en què s’envasa la carn, el peix i la fruita que venen al supermercat
  • Llaunes de refresc i de cervesa
  • Llaunes de conserva
  • Briks de suc, llet, brou, etc.
  • Safates en les quals vénen envasats generalment els plats precuinats
  • Ampolles de plàstic
  • Coberts, gots i plats de plàstic
  • Film transparent
  • Embolcalls de plàstic de qualsevol producte
  • Bosses i recipients d’alumini per a aliments
  • Envasos de iogurt i altres productes làctics
  • Paper d’alumini

Què no hem de tirar en el contenidor groc de reciclatge

  • Electrodomèstics
  • Piles
  • Joguines
  • Caixes de fruita de plàstic
  • Productes que continguin aerosol
  • Biberons
  • Cintes de CD i DVD
  • Guants de goma de fregar
  • Galledes i gibrells de plàstic
  • Tests de plàstic
  • Tàpers per envasar aliments
  • Bolígrafs

Què es llença al contenidor verd de reciclatge?

a ,

El contenidor verd de reciclatge és el dedicat al vidre. No obstant això, hi ha molts dubtes sobre el que hem de llençar a aquest contenidor perquè s’acostuma a confondre el vidre amb el cristall i no van els dos al mateix contenidor.

Quin és la diferència entre el vidre i el cristall? Són dos materials molt semblats. La diferència bàsica radica és que el cristall conté òxid de plom, que és el que li dóna característiques especials com la lluentor i el so però, alhora, fa que no es pugui fondre en els mateixos forns que el vidre. És per aquest motiu que no es pot llençar al mateix contenidor.

El vidre ha d’anar en el contenidor verd i el cristall –copes, finestres, etc- en el destinat les restes, que normalment és de color gris. Algunes peces específiques, com veurem a continuació, s’han de portar al punt verd o a la deixalleria.

Què es llença al contenidor verd de reciclatge

El contenidor verd està específicament restringit al vidre. I, per tant, en aquest hem de dipositar:

  • Ampolles de vi, aigua, suc, cervesa, licors o qualsevol altre líquid. Les hem de tirar sense el tap de plàstic i, les ampolles de vi, sense el de suro.
  • Pots de melmelades, llegums, mel, etc.
  • Flascons de cosmètics, colònia i perfums
  • Desodorants amb roll-on o pulverizador

Què no es llença al contenidor verd de reciclatge?

Tal com hem indicat en la introducció, el cristall no va en el contenidor verd de reciclatge.

Quins cristalls hem de llençar al contenidor gris?

  • Vaixelles – Cristalleries (gots, copes, ec.)
  • Cristalls de finestres i miralls. En cas que estiguin trencats, hem de vigilar sempre que no suposin un perill per a ningú.
  • Bombetes convencionals

Quins cristalls hem de portar al punt verd o a la deixalleria?

  • Finestres i miralls trencats que puguin suposar un perill
  • Bombetes de baix consum
  • Termòmetres
  • Tubs fluorescents

Per a més informació pots consultar diferents pàgines que t’indiquen on has de tirar cada producte.