L’auge de la indústria de la moda sostenible

La sostenibilitat en la indústria de la moda no és una excepció. Com en el cas d’altres sectors, en els darrers anys ha crescut una tendència que cerca trobar un equilibri entre allò que es produeix i el que es consumeix i la natura. L’objectiu és crear consciència sobre el que implica la fabricació de roba i l’impacte de la cadena de creació. La moda sostenible vol que l’impacte en el medi ambient sigui mínim i que les condicions de vida dels treballadors es respectin. Des de RoigSat analitzem l’auge de la indústria de moda sostenible.

Què és la moda sostenible?

Com ja hem dit anteriorment en aquest article, aquesta indústria busca un equilibri entre el què es produeix i el que es consumeix; això es tradueix en:

1. Materials ecològics i/o reciclats.
2. Producció de comerç just.
3. Compliment dels drets humans dels treballadors.
4. Producció adequada a les vendes que tindrà la roba.
5. Ús de materials que no siguin contaminants ni perjudicials per a la salut de les persones.

En definitiva, la moda sostenible fuig de les produccions massives, el consumisme i la cerca exclusiva de beneficis econòmics per l’impacte mediambiental que suposa. Segons la Fundació Ellen MacArthur a partir de les dades del Banc Mundial, l’any 2000 es van fabricar 50 milions de peces de roba i el 2015 ja van ser 100.000 milions.

A banda de la sobreproducció, un dels principals problemes té a veure amb la qualitat de les fibres, la toxicitat, el reciclatge nul o l’explotació de treballadors a països en vies de desenvolupament.

1. Les aigües contaminades a conseqüència dels tints suposen el 20% de totes les aigües industrials contaminades del món.
2. Fibres sintètiques com el polièster suposen un problema, ja que no són biodegradables i el reciclatge és complicat en barrejar-se amb altres materials.
3. Les microfibres que es desprenen a la rentadotra i que passen els filtres de la màquina acaben als mars i oceans.
4. La majoria dels treballadors de les fàbriques del sector tèxtil a països en vies de desenvolupament són dones que són explotades treballant jornades de més de 14 hores, per sous miserables i condicions infrahumanes.

A tot això es sumen les emissions contaminants que provoca el transport de les mercaderies a grans distàncies. La indústria de la moda sostenible vol posar fi a aquesta situació apostant per peces creades sota demanda o en col·leccions molt petites, amb teixits naturals i en fàbriques de proximitat.