Aquestes són les claus de la felicitat, segons Harvard

Happy Couple Carrying Children On Their Backs

No ho diem nosaltres, ho diu la Universitat de Harvard. “L’alegria també s’aprèn, com el golf o l’esquí”.

Cada cop sembla més clar que la nova febre de l’or no té a veure amb fer-se milionari ni amb trobar la font de l’eterna joventut. El tresor més cobejat dels nostres temps és la felicitat, un concepte abstracte, subjectiu i difícil de definir, però que està en boca de tots. Fins i tot és matèria d’estudi en la prestigiosa Universitat de Harvard.

Durant diversos anys, alguns dels estudiants de Psicologia d’aquesta universitat americana han sigut una mica més feliços, no només per estudiar en una de les millors facultats del món, sinó perquè, de fet, han après a través d’una assignatura. El seu professor, el doctor israelià Tal Ben-Shahar, és expert en Psicologia Positiva, una de les corrents més esteses i acceptades en tot el món i que ell mateix defineix com “la ciència de la felicitat”. De fet, sosté que l’alegria es pot aprendre, de la mateixa manera que un s’instrueix per esquiar o jugar al golf: amb tècnica i pràctica. El secret sembla estar en acceptar la vida tal i com és, el qual, segons les seves paraules, “t’alliberarà de la por al fracàs i d’unes expectatives perfeccionistes”.

Tot el que pots aconseguir només rient

Aquests són els seus sis consells principals per sentir-se afortunat i content:

Perdona els teus fracassos.

És més: celebra’ls! “De la mateixa manera que és inútil queixar-se de l’efecte de gravetat sobre la Terra, és impossible tractar de viure sense emocions negatives, ja que formen part de la vida, i són tan naturals com l’alegria, la felicitat i el benestar. Acceptant les emocions negatives, aconseguirem obrir-nos a gaudir de la positivitat i l’alegria”, afegeix l’expert. Es tracta de donar-nos el dret a ser humans i de perdonar-nos la debilitat. Ja en l’any 1992, Mauger i els seus col·laboradors van estudiar els efectes del perdó, trobant que els baixos nivells d’aquest cap a un mateix es relacionaven amb la presència de trastorns com la depressió, l’ansietat i la baixa autoestima.

No donis quelcom bo per fet: agraeix-lo.

Coses grans i petites. “Aquesta mania que tenim de pensar que les coses venen donades i sempre estaran allà té poc de realista”.

La felicitat no és el consum ni el desenvolupament

Fes esport. Perquè funcioni no és necessari acabar esgotat en el gimnàs ni córrer 10 kilòmetres diaris. És suficient amb practicar un exercici suau com caminar a pas ràpid durant 30 minuts al dia perquè el cervell secreti endorfines, aquestes substàncies que ens fan sentir drogats de felicitat, perquè en realitat són uns opiacis naturals que produeix el nostre propi cervell, que mitiguen el dolor i causen plaer.

Confirmat! Caminar en la natura prevé i cura la depressió

Simplifica, en l’oci i la feina. “Identifiquem què és allò veritablement important, i concentrem-nos-hi”, proposa Tal Ben-Shahar. Ja se sap que si intentes abastar molt, finalment no aconsegueixes res, per això és millor centrar-se en una sola cosa i no intentar-ho tot alhora. I no es refereix només a la feina, sinó també a l’àrea personal i al temps d’oci: “Millor apagar el telèfon i desconnectar de la feina aquelles dos o tres hores que es passa amb la família”.

Aprèn a meditar. Aquest senzill hàbit combat l’estrès. A llarg termini, la pràctica continuada d’exercicis de meditació contribueix a “afrontar millor els entrebancs de la vida, superar les crisis amb major fortalesa interior i ser més nosaltres mateixos sota qualsevol circumstància”. El professor de Harvard afegeix que és també un moment ideal per portar els nostres pensaments cap al costat positiu, encara que no hi ha consens en què l’optimisme arribi a garantir l’èxit, sí que li aportarà un moment de pau.

Practica una nova habilitat: la resiliència. La felicitat depèn del nostre estat mental, no del nostre compte corrent. Concretament, “el nostre nivell d’aquesta, el determinarà allò en el què ens fixem i en les atribucions de l’èxit o el fracàs”. Això es coneix com locus de control o “lloc en el què situem la responsabilitat dels fets”, un terme descobert i definit pel psicòleg Julian Rotter a mitjans del segle XX i molt investigat entorn al caràcter de les persones: els pacients depressius atribueixen els fracassos a sí mateixos, i l’èxit, a situacions externes a la seva persona; mentre que la gent positiva tendeix a penjar-se medalles, i els problemes, “millor que se’ls quedi un altre”. No obstant, així perdem la percepció del fracàs com “oportunitat”, que té molt a veure amb la resiliència, un concepte que s’ha fet molt popular amb la crisi, i que ve originàriament de la Física i de la Enginyeria, amb el que es descriu la capacitat d’un material per tornar a la seva forma inicial després de sotmetre’s a una pressió deformadora. “En les persones, la resiliència tracta d’expressar la capacitat d’un individu per enfrontar-se a circumstàncies adverses, condicions de vida difícils o situacions potencialment traumàtiques, i recuperar-se sortint enfortit i amb més recursos.

Nosaltres hi afegim una altra:

Cuida casa teva, tal com cuides el teu cos. Els metges ens recomanen una dieta equilibrada i exercici per gaudir de bona salut. Has pensat mai en la salut de la teva llar? Si no la cuides, si quan hi arribes fa fred o massa calor, no hi estràs a gust i serà més difícil que hi somriguis o tinguis ganes de quedar-t’hi. La felicitat la construím dia a dia, comencem ara?

T'HA AGRADAT AQUEST CONTINGUT? SUBSCRIU-TE AL NOSTRE NEWSLETTER

0 Comentaris

Deixar un comentari

Vols comentar?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

fifteen − 5 =