Les 10 claus per construir una “casa passiva”: així son els habitatges de consum gairebé nul

La Casa Passiva o Passivhaus és un estàndard de construcció que sorgeix a Alemanya a principis dels anys 90. El seu secret consisteix en combinar un elevat confort interior amb un consum d’energia molt baix, gairebé nul, i a un preu molt assequible que permet amortitzar la diferència d’inversió respecte a un edifici normal en un termini de temps molt curt.

Els edificis passius utilitzen recursos de l’arquitectura bioclimàtica combinada amb una gran eficiència energètica. Minimitzant l’ús de sistemes convencionals de calefacció i refrigeració, són edificis pensats per aprofitar al màxim la llum i la radiació solar, amb un altíssim aïllament i una renovació de l’aire a través d’un sistema de ventilació amb un recuperador de calor.

Es tracta d’un concepte energètic aplicable a qualsevol tipus de disseny arquitectònic i qualsevol sistema constructiu. Aquestes són les 10 claus en les què es basa l’estàndard Passivhaus:

1.- Disseny bioclimàtic

Un aspecte fonamental per un edifici eficient passa per un bon estudi del clima, de la orientació, del factor de forma, del volum, de la captació de radiació solar durant l’hivern i la seva protecció a l’estiu, de l’ombra que tindrà l’edifici i com l’afecta.

2.- Alt aïllament tèrmic

Un edifici mal aïllat consumeix fins a un 30% més d’energia. Un bon aïllament redueix pèrdues de calor a l’hivern i guanys a l’estiu i, per tant, la demanda d’energia per la climatització.

3.- Eliminació de ponts tèrmics

Una capa d’aïllament contínua, sense interrupcions i sense debilitaments evita els ponts tèrmics, tan habituals en els edificis convencionals i que provoquen una gran part de les pèrdues d’escalfor en els edificis.

4.- Finestres d’altes prestacions

Les finestres constitueixen l’element més dèbil de l’envoltant d’un edifici. Entre el 25% i el 30% de les despeses en calefacció es deu a les pèrdues d’escalfor per les finestres. Una bona qualitat de les mateixes i una correcta instal·lació és fonamental per una alta eficiència energètica.

5.- Recuperador de calor

La ventilació mecànica permet que contínuament s’estigui renovant l’aire interior. Gràcies a un recuperador d’escalfor, l’aire que, per exemple, pot entrar en un dia d’hivern a 0º al creuar-se (no barrejar-se) amb el que surt a uns 22º, cedeix l’energia interna transformant els 0º en uns 18º, en funció de l’eficiència del recuperador i sense cap sistema de calefacció.

6.- Estanquitat a l’aire

En les cases passives es cuida l’estanquitat a l’aire segellant totes les unions entre els diferents materials de l’edifici. D’aquesta manera, en l’edifici no existeixen infiltracions d’aire no desitjades.

7.- Confort

Per la homogeneïtat de les temperatures interiors, per l’alt aïllament acústic i per la qualitat de l’aire (en contínua renovació i filtrat, per tant lliure de CO2, COVs, pols, brutícia, pol·len…).

8.- Salut

L’aire filtrat evita la presència de pols i pol·len, el qual redueix les reaccions al·lèrgiques. La baixa concentració de CO2 i COVs redueix la sensació de cansament, algunes dolències com el mal de cap, irritació en els ulls, nas, gola, sequedat del sistema respiratori i algunes malalties.

9.- Eficiència, sostenibilitat i rendibilitat

Eficient pel seu baix consum energètic i, en conseqüència, econòmic. Sostenible perquè el CO2 que deixa d’emetre una casa passiva de 350m2 en un any equival al CO2 que absorbeixen uns 1000 arbres en un any. Un edifici construït sota l’estàndard Passivhaus té un sobrecost de construcció entre un 5 i un 10% major, però això no es rendibilitza entre els 5 i els 10 anys degut a l’estalvi energètic i de manteniment.

10.- Certificació

Les proves tècniques i la certificació són l’últim pas per poder dir que un immoble està construït sota els estàndards Passivhaus. És l’única garantia de que l’edifici s’ajusta al compliment dels requisits establerts pel Passivhaus Institut d’Alemanya i al nivell de confort interior i de la qualitat energètica de la construcció cap al client.