Habitatge-sostenible

L’auge dels habitatges sostenibles

a

Habitatge-sostenible

El moviment ecològic mundial per aturar el canvi climàtic ha arribat arreu del planeta i gairebé tots els països estan implicats de la mà d’associacions ecologistes i altres entitats del tercer sector que potencien els canvis necessaris per recuperar el nostre medi ambient. De la mà d’aquests moviments es potencien des de fa anys la construcció d’habitatges més sostenibles i l’adaptació dels antics i amb sistemes contaminants a les noves normatives d’estalvi energètic i millora i respecte pel medi ambient. En aquest article vam parlar sobre com són els habitatges ecològics, amb quins materials es construeixen i com seran en el futur. Ara t’expliquem aquest fenomen per potenciar llars sostenibles 100%.

El fenomen dels habitatges sostenibles

 

Un habitatge sostenible ha de complir alguns principis bàsics:

  1. Eficient energèticament.
  2. Materials de construcció sostenibles i no contaminants.
  3. Fa ús d’energies renovables.
  4. Aprofita l’aigua de la pluja.

Els etiquetatges d’eficiència energètica són molt estrictes i contemplen aspectes relacionats amb l’energia que es fa servir per a la calefacció, la refrigeració, escalfament de l’aigua sanitària o la il·luminació.

En aquest web es poden demanar aquest tipus de certificats que segueixen les següents passes:

  1. Visita a l’habitatge per fer una valoració.
  2. Càlcul de la certificació energètica a partir de les dades obtingudes a la visita.
  3. Obtenció del certificat energètic, això no significa que l’habitatge sigui sostenible, és possible obtenir la pitjor nota, la qualificació G.
  4. Registre oficial del certificat energètic.

El compliment de les exigències per aconseguir nivells d’eficiència energètica acceptables (A++, A, B+…) sempre és més fàcil en noves construccions i actualment, segons indiquen els experts, es viu un autèntic fenomen gràcies a la implicació de promotors, constructors i també clients. Un habitatge adaptat a les exigències energètiques actuals té un plus de valor i assegura que en uns anys no necessiti reformes per adaptar-se a futures normatives.

El fenomen no s’ha quedat només en els nous projectes, també s’estan adaptant els habitatges antics per poder millorar la seva eficiència energètica. En aquests casos, la inversió és molt més costosa.

 

Extinció espècies

El canvi climàtic extingirà milers d’espècies però algunes s’adaptaran, quines?  

a

Extinció espècies

Tots els informes i estudis científics corroboren que el canvi climàtic és un fet. També cada vegada més, aquesta problemàtica o millor dit, aquesta emergència climàtica ha entrat en les agendes polítiques dels diferents governs, tot i que encara, les accions que s’estan prenent són insuficients per aturar-lo. De fet, hi ha conseqüències que són inevitables com l’extinció d’algunes espècies- Així i tot, un bon grapat seran capaces d’adaptar-se, t’expliquem quines.

 

Les espècies que aconseguiran adaptar-se al canvi climàtic

 

Les previsions indiquen que si no es posa fre al canvi climàtic entre 500.000 i un milió d’espècies s’extingiran (segons un informe que pots consultar aquí). Una xifra molt alta i suposarà, objectivament, un desastre natural. Algunes de les causes que provocaran aquesta extinció són:

  1. Contaminació ambiental.
  2. Augment de les temperatures.
  3. Pujada del nivell del mar.
  4. Inundacions i sequeres.

Així i tot, algunes espècies aconseguiran sobreviure i adaptar-se a les noves condicions. Quines?

  1. Crustacis.
  2. Paneroles.
  3. Algues.
  4. Peixos d’aigua càlida, entre altres.

Les claus de la seva supervivència

 

La resistència de l’espècie per adaptar-se a les noves condicions que per una banda faran que l’aigua del mar estigui més calenta que ara. Només els peixos que toleren les temperatures més altes podran continuar endavant.

La reproducció és una altra clau, les espècies que es desenvolupen més ràpidament tindran més possibilitats de sobreviure. Per què? Podran canviar a un altre ambient i establir-se amb facilitat gràcies a la seva ràpida reproducció que permet la creació de colònies en poc temps.

La trajectòria. Ens referim a l’edat de les espècies, com més antigues siguin, més resistents seran als canvis en comparació amb les més joves que tindran més dificultats.

Alguns dels problemes que podrien derivar de la supervivència d’aquestes espècies és que aquelles que mirin per trobar ambients més estables es consideraran invasores, en trobar-se fora del seu hàbitat i podria crear problemes amb la resta d’espècies que estiguin habitant aquella zona. Interrogants que de moment no es poden respondre i per això els científics reclamen polítiques reals per aturar aquest canvi climàtic.

Microplàstics

El perill dels microplàstics per al consum humà

a

Microplàstics

Els científics feia dècades que ho advertien: El consum indiscriminat de plàstics no reciclables s’havia d’aturar perquè els oceans s’estaven convertint en abocadors de brossa. En els darrers anys la conscienciació sobre aquest perill ha arribat a les agendes polítiques gràcies a la pressió exercida per una societat que veu com els recursos de la Terra s’esgoten i es destrueix el poc entorn natural que sobreviu. La tendència és reduir l’ús de plàstics, el problema és que ja han arribat a indrets inimaginables com els aliments.

 

Un estudi recentment publicat per la fundació World Wildlife Fund a partir d’una investigació de la Universitat de Newcastle a Austràlia determina que els éssers humans corren el risc d’ingerir uns 5 grams de plàstic per setmana, l’equivalent a una targeta de crèdit. Fa alguns mesos la revista “Environmental Science & Technology” de la Societat Química Americana va publicar un altre estudi que estableix que els ciutadans d’aquell país ingereixen en un any entre 74.000 i 121.000 partícules de microplàstics.

 

Què és un microplàstic?

 

Es consideren microplàstics aquelles peces petites de menys de 5 mil·límetres de llarg, moltes vegades microscòpiques, que tenen el seu origen en la fragmentació de residus plàstics més grans o que es troben en els aliments que arrosseguen una part del packaging. Això provoca la seva penetració en l’organisme humà mitjançant l’alimentació i l’aire que es respira.

 

L’estudi de la revista editada per la Societat Química Americana va revisar 26 assajos anteriors amb dades fiables que  determinaven la quantitat de microplàstics presents en peixos, marisc, sucres, sals, alcohol i aigua envasada. Amb aquesta premissa i basant-se en les pautes de dieta del país es va calcular el nombre de microplàstics ingerits. La dada més impactant és la d’aquells que consumeixen aigua procedent d’ampolles de plàstic enfront dels que beuen aigua de l’aixeta. Els primers podrien ingerir fins a 90.000 partícules més que els segons.

 

On trobem els microplàstics?

 

  1. Productes de neteja per a la llar.
  2. Cosmètics com alguns exfoliants o laques d’ungles.
  3. Acumulats a la pols d’habitatges, oficines i magatzems.
  4. Els embolcalls plàstics dels aliments.
  5. Alguns aliments que mengem: Per exemple peixos que prèviament han ingerit plàstics al mar.

De moment no hi ha estudis suficients que permetin valorar les conseqüències negatives del consum humà de microplàstics. Tot i que les investigacions fetes fins ara suggereixen que els productes químics utilitzats en l’elaboració d’alguns plàstics tenen efectes tòxics.

 

Si vols reduir el consum de plàstic, et deixem aquest article amb consells per evitar la seva presència en la teva vida diària.

reciclar a casa

Com reciclar correctament a casa?  

a

reciclar a casa

Reciclar està de moda. La societat està cada vegada més conscienciada amb el canvi climàtic i la necessitat de separar correctament els seus residus però també existeix un component d’aparentar i voler seguir les tendències de la majoria. En qualsevol cas, tota publicitat és bona perquè les evidències científiques són incontestables. Aquest nou fenomen ha fet que molts negocis hagin vist una oportunitat per “capitalitzar-ho” i es poden comprar tota mena d’estris per aconseguir reciclar correctament a casa. Moltes vegades, no són necessaris, t’expliquem què hauries de tenir en compte en realitat.

3 consells per reciclar correctament a casa

Reciclar a casa correctament és més una qüestió de voluntat que de recursos. Una de les principals “excuses” per no fer-ho té a veure amb l’espai. És cert que per poder reciclar és necessari tenir un mínim de 3 papereres diferents, no totes les cuines s’ho poden permetre, però és possible adaptar-les quan estigui previst fer una reforma o destinar espais d’emmagatzematge a la brossa.

Consells per reciclar correctament:

  1. Al contenidor groc només es llencen els envasos de plàstic, llaunes i bricks (ni joguines de plàstic, ni biberons, xumets, utensilis de cuina o cubs de plàstic, tots això ha d’anar al contenidor de restes).
  2. Al contenidor blau només es poden dipositar envasos de paper i cartó (a excepció de tovallons i papers bruts, que aniran també al contenidor gris, el de restes).
  3. Al contenidor verd només es llencen restes de vidre, els de cristall no. Tampoc es poden llençar aquí les bombetes que s’han de portar a un punt verd, també allà hem de portar els miralls, cendrers, gots i plats.

Es recomana que cada galleda d’escombraries a casa nostra també tingui els mateixos colors del contenidor final perquè sigui més fàcil després dipositar els residus. A moltes llars es tenen les tres galledes per reciclar vidre per un costat, paper i cartó per l’altre  i també el plàstic. Després les restes, orgàniques i d’altres materials que no es puguin reciclar ni dipositar a punts verds, es poden ficar a una bossa separada.

El web d’Ecoembes té més consells sobre reciclatge i a més resol dubtes al moment amb un xat d’experts.

Les ciutats del futur seran ecològiques

a

Naus espacials circulant per autopistes aèries, roba de color plata i tota mena d’artefactes tecnològics: A grans trets, així han imaginat les ciutats del futur a pel·lícules famoses com Blade Runner o Minority Report i a sèries de ficció com Futurama. La veritat és que amb el pas dels anys, la realitat s’ha anat imposant i l’evolució ha caminat per altres camins, mai millor dit. Els experts apunten que les ciutats del futur seran ecològiques, l´única sortida perquè la humanitat pugui continuar vivint al planeta.

Ciutats del futur ecològiques i optimitzades 

 

Tot indica que les ciutats del futur hauran de ser urbs més petites per distribuir millor els recursos, cosa que no vol dir que desapareguin les grans metròpolis, però les ciutats mitjanes guanyaran un pes específic. De fet es calcula que prop del 55% de la població mundial viu a grans ciutats. Això significa que el canvi es produirà al mateix temps que alberguen a grans quantitats de població.

Des de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) s’espera que l’any 2050 el percentatge de persones que viuen a grans ciutats serà del 68%, uns 2.500 milions de persones addicionals.

A banda de la seva mida, en el futur les ciutats estaran millor connectades i millor planificades:

  1. Espais verds.
  2. Generació d’energia verda.
  3. Sostenibilitat.
  4. Mobilitat amigable.
  5. Control d’emissions.
  6. Proveïment.

La preocupació ecològica és la clau per entendre el futur de les grans ciutats. En tenir una alta concentració de població són també el focus de generació de residus més important. El futur passa per canvis en la producció i el consum de la població. En aquest article vam analitzar els residus de plàstic als oceans i en aquest altre, el nivell de reciclatge que cada vegada guanya més presència.

I és que inevitablement el futur portarà més contaminació i l’avenç del canvi climàtic. Per això les ciutats s’hauran d’adaptar als nous reptes i la tendència és un disseny urbà més ecològic i sostenible.

Higiene íntima femenina i ecologia  

a

La febre ecològica arriba també el sector de la higiene femenina. Les compreses i tampons d’un sol ús són un dels productes que més impacte ambiental tenen sobre els ecosistemes, però cada vegada hi ha més opcions sostenibles que analitzem a continuació.

L’impacte ambiental de compreses i tampons

 

Els experts calculen que al voltant de 20.000 milions de productes per a la menstruació es llencen cada any a les escombraries perjudicant així el medi ambient. Un tampó pot tardar a desaparèixer uns 6 mesos i els seus aplicadors de plàstic, centenars d’anys. Tanmateix les compreses que estan fabricades amb un 90% de plàstic tarden a bio degradar-se uns 300 anys.

Cada dona fa servir de mitjana i al llarg de la seva vida uns 6.000 tampons i les que utilitzen compreses, unes 8.000.

Les alternatives sostenibles a les compreses i tampons tradicionals

 

En els darrers anys s’han ideat nous productes d’higiene íntima més respectuosos amb el medi ambient. Han contribuït les noves tecnologies, material I també la conscienciació de la població que comença a ser conscient del que provoquen els residus que no són biodegradables.

  1. Compreses de cotó orgànic. Els components d’aquestes tovalloles sanitàries no han rebut fertilitzants ni plaguicides químics; a més els adhesius i embalatges es poden compostar en més d’un 99%. No inclouen tampoc tints, ni additius ni perfums.
  2. Copa menstrual. És l’opció més coneguda i la que ha tingut una millor acceptació entre el públic femení. Ja que permet fer esport i portar una vida activa sense preocupar-se gaire. En aquest cas la copa, a diferència dels tampons, no absorbeix la sang sinó que la recull fins que s’extreu i es buida. Les copes són reutilitzables, poden durar fins a 10 anys i equivalen a uns 14.000 tampons. Normalment està fabricada amb silicona, làtex o goma de grau mèdic així que és hipoal·lergènica, sense fibres ni decolorants.

Segons les dades recollides per Intimina (una marca sueca de productes d’higiene íntima), Espanya ja és el país europeu que més copes menstruals fa servir.

En aquest enllaç trobaràs una calculadora que et permetrà esbrinar quants diners et gastaràs de mitjana en compreses i tampons al llarg de la teva vida i a quantes tortugues afectarà l’impacte ambiental dels teus residus.

Per què canvien de color les fulles a la tardor?

a

Baixada de les temperatures, primeres nits de calefacció, dutxes amb l’aigua calenta gairebé al màxim, roba d’abrigar i pluges, la tardor ha arribat. A banda dels canvis que suposa l’aparició d’aquesta estació a les llars, un dels símbols més característics el trobem a la natura: Les fulles canvien de color a la tardor, per què? T’expliquem els motius que provoquen un canvi de coloració en les fulles a la tardor i que s’ha convertit en un autèntic espectacle en moltes zones del planeta.

El canvi de color de les fulles a la tardor

L’explicació científica és molt simple, amb la tardor la clorofil·la es retira de les fulles i afloren els pigments marrons de la fulla i que estaven amagats per aquesta substància. No passa amb totes les fulles, només en les d’arbres de fulla caduca.

El procés comença amb la disminució de les hores de llum i el descens de les temperatures que ja hem començat a notar tots. És per això que en les zones de més altitud i més fredes com els Pirineus, és on abans canvien de color les fulles. Per contra, perquè aquesta recoloració es produeixi a les valls i línia litoral, encara queden unes setmanes.

Aquesta reducció del període fotosensible (de les hores de llum) juntament amb la baixada de temperatures fa que s’aturi la producció de clorofil·la, apareix el canvi de coloració i després la fulla cau perquè les branques es renovin amb nous nutrients.

Espectacles de la natura: Fulles marrons, vermelloses i ataronjades

El canvi de color de les fulles dels arbres s’ha convertit en un espectacle a moltes zones del món. Destaquen aquestes:

  1. Central Park a Nova York.
  2. Momiji al Japó (un fenomen que té nom propi i es pot gaudir a les zones boscoses).
  3. Selva d’Irati a Navarra.
  4. Sonoma a Califòrnia.
  5. Bavari a Alemanya.
  6. Transilvania a Romania.

Agricultura extensiva, avantatges i desavantatges

a

Tenir cura del medi ambient és una garantia de futur per al planeta Terra. Les veus dels científics ja s’han començat a escoltar i un moviment ecologista recorre els diferents països i ha calat sobretot entre les generacions més joves. Una de les apostes fortes té nom propi: agricultura extensiva, que es centra a aprofitar els recursos naturals de l’entorn.

Què és l’agricultura extensiva?

El darrer segle s’ha caracteritzat per la posada en marxa de la denominada agricultura intensiva que s’ha centrat a maximitzar la producció del sòl amb tots els mitjans disponibles: Mà d’obra, químics i tecnologia. Per contra, l’agricultura extensiva ha tornat als orígens, aconsegueix una producció per hectàrees molt més petita i es du a terme a zones molt àmplies. Això esdevé en una pràctica més sostenible a llarg termini i suposo un impacte més petit a l’entorn.

L’agricultura extensiva és pròpia de zones més empobrides que no compten amb els recursos tecnològics i químics de les grans explotacions. També és habitual trobar aquest tipus d’agricultura a zones on el sòl és àrid.

Els avantatges de l’agricultura extensiva

  1. Necessita menys recursos tècnics i humans.
  2. Baix impacte ambiental.
  3. Producció basada en els recursos de l’entorn.
  4. Producció suficient per no llançar res.
  5. En alguns casos pot esdevenir agricultura ecològica.

Els desavantatges de l’agricultura extensiva

  1. Els beneficis econòmics s’obtenen a llarg termini.
  2. Es necessiten grans extensions de terreny per poder conrear.
  3. Baixa productivitat per hectàrea.
  4. L’afecten els imprevistos meteorològics de forma més intensa. Una gelada pot acabar amb tot el conreu.

Els cultius més habituals d’agricultura extensiva són els de cereals, hortalisses i arbres de fruites. Destaquen aliments com el blat, la civada, els cacauets, els cigrons, les cebes, el tomàquet o el meló.

L’agricultura extensiva també serveix en algunes zones per a lluitar contra l’eutrofització, que és l’acumulació excessiva de nutrients a les aigües i pot suposar la mort de l’ecosistema.

L’auge de les escoles amb horts urbans

a

El 12 de setembre comença el nou curs escolar a tots els centres d’educació infantil, primària i secundària de Catalunya, unes escoles que a poc a poc caminen cap a projectes educatius més moderns i adaptats al món contemporani. El medi ambient és una de les principals preocupacions de les noves generacions: El canvi climàtic, la contaminació dels oceans o l’excés d’escombraries que no es poden reciclar són només un exemple. Per això, moltes escoles prioritzen la transmissió als seus alumnes de valors per estimar el seu entorn. Un dels projectes que estan en auge és la creació de petits horts urbans a les escoles per aconseguir incrementar el coneixement de la natura entre els més petits.

Què és un hort urbà?

Un hort urbà és, com el seu nom indica, un hort que s’ubica en un espai de ciutat o zones urbanes, lluny dels cultius tradicionals al camp. Específicament es tracta d’un cultiu per a produir hortalisses en un pati, terrassa o balcó.

No estan pensats per aconseguir unes grans produccions, els horts urbans, per espai i per objectiu, produeixen petites quantitats per a l’autoconsum. A més, els horts urbans són totalment ecològics: No utilitzen adobs químics ni insecticides.

Els horts urbans a les escoles

Segons l’organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) els horts urbans són una plataforma d’aprenentatge per a millorar l’educació i la nutrició infantil alhora que fomenten la cura pel medi ambient, la seva conservació i el benestar social, físic i mental de tota la comunitat educativa.

Des de la FAO argumenten que en els països industrialitzats l’agricultura intensiva i els hàbits alimentaris de les societats del primer món tenen efectes nocius per a la nostra salut i el medi ambient. La promoció d’una alimentació saludable i una bona educació nutricional farà conscienciar als nens de la necessitat de canviar les coses i aquí els horts urbans compleixen un paper clau.

Beneficis dels horts urbans

  1. Milloren l’aprenentatge.
  2. Fomenten el coneixement dels aliments.
  3. Milloren la dieta.
  4. Ajuden a lluitar contra els problemes relacionats amb l’alimentació.
  5. Fomenten aptituds empresarials.
  6. Milloren l’entorn i la sostenibilitat de les ciutats.

Els plàstics biodegradables: Una solució real?

a

La conscienciació actual en relació a l’efecte hivernacle, la contaminació dels oceans, l’escalfament global i la protecció del medi ambient ha creat un fenomen que creix dia rere dia: L’eliminació de les bosses de plàstic. Segons dades de Sostenible.cat, la revista portaveu de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat que impulsa la Diputació de Barcelona, a tot el món es fan servir 5 bilions de bosses plàstiques d’un sol ús a l’any. El 50% de tot el plàstic produït està dissenyat perquè ho usem una vegada i després es llenci a les escombraries. Tot això ha fet que sorgeixin noves alternatives, i una d’elles és la creació de plàstics biodegradables. Què són? Com funcionen? No contaminen? Responem a aquestes i altres preguntes en aquest article.

Els orígens de la utilització de les bosses del plàstic

S’estima que la fabricació dels materials plàstics va començar a la dècada dels anys cinquanta, des de llavors s’han fabricat més de 8,3 milions de tones i al voltant d’un 60% d’aquest plàstic ha acabat a un abocador o al medi ambient. També des de l’any 1950 la taxa de producció de plàstic ha crescut més ràpidament que la de qualsevol altre material.

El problema d’aquest material és que més del 99% dels plàstics fabricats s’elaboren a partir de derivats del petroli, el gas natural o el carbó, recursos contaminants no renovables. Els experts apunten que si la tendència continua, l’any 2050 la indústria del plàstic podria consumir el 20% de la producció global de petroli.

Què són els plàstics biodegradables?

Es tracta de materials capaços de desintegrar-se mitjançant l’acció del medi ambient i els organismes biològics que habiten allà. Com per exemple:

  1. Bacteris.
  2. Insectes.
  3. Fongs.
  4. Algues
  5. Altres organismes.

Existeixen 2 tipus de biodegradació:

  1. Aeròbica. Es produeix a l’aire lliure, amb oxigen.
  2. Anaeròbica. Es produeix amb l’absència d’oxigen (aquesta forma produeix, per exemple, biogás).

És important conèixer el temps de biodegradabilitat d’un producte, ja que, per exemple, una pell de plàtan pot tardar de 2 a 10 dies, el paper entre 2 i 5 mesos i un envàs amb plàstics, encara que sigui biodegradable tardarà molt més.

Tipus de plàstics biodegradables

La majoria estan fabricats amb matèries primeres renovables com:

  1. Blat i blat de moro.
  2. Oli de soja.
  3. Patates.
  4. Plàtans, etc.

Com es biodegraden mitjançant microorganismes es poden reintroduir al cicle natural del medi ambient en forma d’abonament orgànic. Tot i que és una bona alternativa a les actuals bosses de plàstic i altres elements, els experts adverteixen que no són la solució ideal, ja que no es garanteix que es redueixi la contaminació a rius i mars, ja que poden tardar segles a descompondre’s totalment en aquests medis per la falta d’oxigen. En altres ambients naturals poden tardar al voltant de 3 anys. A més, tot i que la seva fabricació es fa a mans de fonts renovables això no implica que es facin amb menys substàncies químiques perjudicials o additius, i la seva fabricació a gran escala comportaria l’habilitació de terrenys molt amplis.