síndrome de l'edifici malalt

Què és la Síndrome de l’Edifici Malalt?

síndrome de l'edifici malalt

 

La Síndrome de l’Edifici Malalt és el conjunt de malalties que pateixen els seus ocupants i no es refereix a l’estat en el qual es troba l’edifici. Aquestes malalties solen estar ocasionades per la contaminació de l’aire als espais tancats on no existeix ventilació natural, en edificis amb climatització automàtica i finestres hermèticament tancades.

Quan diem que un edifici pateix la Síndrome de l’Edifici Malalt?

Es considera que un edifici pateix la Síndrome de l’Edifici Malalt quan almenys el 20% dels seus ocupants estan afectats. Els símptomes que presenten són diversos però els més comuns són:

  1. refredats
  2. congestió nasal
  3. afonia
  4. alteracions del gust i l’olfacte
  5. sequedat de les vies respiratòries, de la pell, dels ulls
  6. cefalea
  7. dificultats en la concentració
  8. fatiga
  9. al·lèrgies

 

A més, també poden aparèixer diferents símptomes físics o psicològics. Generalment aquests símptomes desapareixen en abandonar l’edifici o al cap d’uns dies.

En quins tipus d’edificis es desenvolupa aquesta síndrome?

La Síndrome de l’Edifici Malalt es desenvolupa amb major freqüència als edificis amb climatització automàtica i sense ventilació natural. Respon a aquells edificis amb finestres que no es puguin obrir, parets i sòls recoberts de materials tèxtils, com la moqueta, i construïts amb materials de baixa qualitat. No obstant això, els edificis més moderns tampoc es lliuren. Es considera que un 30% d’aquests edificis poden estar afectats per aquesta síndrome.

Factors per a la determinació que un edifici pateix aquesta síndrome

Els principals elements que es mesuren en l’aire per a la determinació d’aquest símptoma són la presència de:

  1. Agents químics: gasos i fums
  2. Físics: il·luminació, temperatura, humitat, moviment de l’aire, electricitat estàtica, pols, partícules en suspensió
  3. Biològics: bacteris, paràsits, fongs, pol·len, etc.
  4. Ergonòmics: posicions de treball, distribució, etc.

 

Altres factors, com els psicosocials (estrès laboral, soroll, etc.), també són d’importància per a la determinació de la malaltia en l’edifici.

 

Cal destacar que diagnosticar aquesta síndrome en un edifici no és fàcil. Les causes no són fàcilment detectables, ja que en molts casos estudiats s’ha observat una acumulació de diversos orígens a la vegada.

Com prevenir aquesta síndrome

El recurs més important i eficaç és la prevenció. La millor manera de disminuir les probabilitats que aparegui està en el disseny de l’edifici, el seu manteniment i les possibles remodelacions de l’espai. Deixant a banda el disseny de l’edifici, s’han de prendre mesures en el manteniment del sistema de ventilació de l’edifici per millorar la qualitat de l’aire. Un altre punt important de prevenció és l’elecció dels materials i el mobiliari, així com l’ambient laboral entre les persones que ocupen l’edifici.

0 Comentaris

Deixar un comentari

Vols comentar?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

nine − eight =