La matinada del 29 al 30 d’octubre les agulles del rellotge s’endarreriran una hora; a les 3.00 seran les 2.00. És en aquest moment quan ens preguntem com influeix el canvi d’hora en l’estalvi d’energia ja que moltes vegades ens sembla una acció molesta sense excessives repercussions positives, és realment així?

El canvi d’hora es remunta a inicis del segle passat. Va ser llavors quan Alemanya va començar a retardar l’hora amb la finalitat de poder estalviar carbó durant la I Guerra Mundial i molts països veïns van copiar la mesura. En el cas d’Espanya, es va abandonar en els anys 50 i es va tornar a introduir  amb la primera crisi del petroli, quan molts països van decidir avançar els seus rellotges per aprofitar millor la llum solar i disminuir el seu consum energètic.

Actualment, el canvi horari s’aplica en 70 països de tot el món. A Europa, on és d’obligada aplicació, des de 1981, el canvi d’hora sempre es realitza l’últim diumenge de març –s’avança una hora el rellotge- i l’últim diumenge d’octubre –s’endarrereix-. I des de l’any 2001, quan el Parlament Europeu i el Consell Europeu van aprovar la Novena Normativa, que és la que regula el canvi d’hora, i es va establir com a indefinida.

Com influeix el canvi d’hora en l’estalvi d’energia

S’ha parlat molt sobre que el canvi d’hora beneficia al comerç, la pràctica d’activitats lúdiques diürnes, etc. No obstant això, sembla que no està clara la seva incidència positiva en l’agricultura, la productivitat, o, fins i tot, sobre la salut. I tampoc hi ha acord pel que fa a l’estalvi d’energia.

Els defensors del canvi d’hora

Segons l’Institut per a la Divulgació i Estalvi de l’Energia, dependent del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a l’octubre de 2015 aquesta mesura d’obligat compliment podria haver suposat un estalvi del 5%; és a dir, 300 milions d’euros tenint en compte els preus de mercat vigents al moment.

Segons el citat estudi, d’aquesta quantitat, 90 milions correspondrien al potencial de les llars espanyoles, la qual cosa suposa un estalvi de 6 euros per llar; mentre que els altres 210 milions d’euros restants s’estalviarien als edificis del terciari i en la indústria.

S’adverteix, no obstant això, que per tal que aquest estalvi d’energia sigui factible és important que els ciutadans realitzin un consum responsable d’energia que ha de mantenir-se durant tot l’any.

Aquest estudi també conclou que el canvi d’hora té impactes positius no només sobre l’estalvi sinó sobre altres sectors com el transport, les comunicacions, la seguretat vial, les condicions de treball i les maneres de vida, la salut, el turisme o l’oci.

Els detractors del canvi d’hora

Els estudiosos crítics amb el canvi d’hora al·leguen que els estudis que s’han fet sense incomplets i contradictoris. La mateixa Comissió Europea, en diferents informes publicats, ha assegurat que el canvi d’hora que es realitza a la primavera suposa un estalvi poc significatiu. I, afegeix que, a pesar que hi ha informes que estableixen que hi ha països en els quals pot arribar a aconseguir mig punt sobre el consum del país, també hi ha publicacions que defensen que el seu efecte és nul i, fins i tot, negatiu.

En l’àmbit europeu cal destacar, també, que es va realitzar una enquesta a estats membres i fins a 13 van contestar que amb l’horari d’estiu sí que es redueix el consum d’energia però no es pot quantificar.

Fins i tot hi ha qui afirma que en el canvi d’hora estival es produeix un augment d’energia elèctrica al matí.